Ombra

La pluja et farà sentir un home nou
la cendra cremarà cada un dels records
i així, a l'unisò, cridaràs
Justícia, sigue's justa amb tothom!


El fum de la vida et consumeix lentament
i aquí el consol ja no és excusa vàlida
quedaràs ben saciat de covards 
que tan sols saben treure pols
i no n'entenen de llum ni de llevar-se


El silenci és un descans
aparentment etern

Èxtasi

Eventualment no sóc a casa
m'amago sota els núvols
acompanyada pel fum
i escric una estona llarga


Deixa'm veure't fora roba
vull conèixer les teves pigues,
enfilar-me pel teu cos nuu
i fer-te creure que ets viu


No m'és suficient la teva alè,
ni els teus ulls clucs mirant-me
és tot molt més complexe
i tan simple com una unió


La fusta se'm queda petita
i no hi puc escriure poemes
que parlen de cossos ardent
com la cendra del cendrer


Vine, oblida que tot és negre
faré un pacte amb els teus llavis
i, mossegant-los, oblidarem qui som:
"serem allò que vulguem ser"