Reina dels oceans

Quan et sentis sola
esgotada i poca cosa
truca'm, no ho dubtis
a qualsevol hora


Amiga meva, així és la vida
la llum s'esfuma en un no-res
però tranquil·la
que és allà  quan no la veus


T'obligo a fer el teu camí
llarg i solitari
jo t'espero aquí
preparada per partir


Quatre versos mal contats
m'han servit per fer un poema
dels bons, dels millors
dels que escric essent sincera


T'estimo, reina dels oceans
no t'ofeguis dins les aigües
tu sola et faràs gran
i rere teu sempre em tindràs


Peace.

Alba

Ja sé com ballen els peixos
i per fi he descobert el misteri de les abelles
ara em resten els coloms, cocodrils i búfals
que són molt més complicats i densos


La teva absència s'omple a poc a poc
lentament me l'empasso a trossets
amb l'ajuda d'incondicionals
i la intervenció de noves ànimes


Et penso en absolut silenci
essent jo mateixa qui t'escriu
el teu tacte suau, tan delicat
encara ressona puntualment entre els llençols


Tot plegat les flors tornen a sortir
i la manta ja em tapa sola al sofà
la mancança de tu s'esvaeix
com la boira a l'alba pura i neta


Peace.

Surtidor d'energies

Lliure com les fulles del taronger
mirava al cel i s'hi veia en ell
filtrejava entre les oronetes
cantava com les sirenes
melodies impossibles i confuses
ningú sabia què volia


Rituals de bon matí
la feien embojir i estimar
el seu món prenia nous colors
bucejava entre libèl·lules d'estiu
i els girasols ballaven al seu pas
ella era música i llibertat


Què preciosa és la existència
quan necessita d'algú
sabent que s'esvairà entre la boira
com els camps al seu pas
blancs inmaculats
siluetes perfectes, inmortals


Li deien Literatura
no la va tombar ningú mai
era ferm com les muntanyes i els mars


Peace.

Omple'm, vida

impregna'm de tu
creant nous colors
fes-me sentir viva


Mostra'm tot el que ets
pren-me el que m'és sobrer
no vacil·lis
fes-ho bé


Treu de mi allò que esperes
i també el que no planetjes
dona-m'ho tot
juga amb les esferes


Vull ser plena d'univers
amb molts d'astres que m'envoltin
però també hi haurà forats
d'aquells negres tan diabòlics


Estic llesta
vine amb mi
que avui nam a trencar
allò que en diuen destí


Peace.

A totes les pèrdues,

Ho prendré tot d'una prespectiva més real, així com vingui...
Avui la neu ha entrat dins el nostre camp de visió sense avís previ, i tots els paisatges verds han tornat blancs. Sembla que el verd necessitava una mica de fred, de realitat, per adonarse'n del que realment som, és. És l'eterna pregunta, amic meu. Estem sols, molt sols. Arribam sols al món i en marxam també sols, ja ho diuen. Avui era dissabte i tampoc hi eres, clar. He fet algunes coses per entretenir el meu pensament, ja saps, simplement actes insignificants per no recaure en que, com he dit, avui era dissabte i tampoc hi eres. Però has vingut tu i t'has assegut a la butaca de nou, amb el jerséi negre, aquells texans que tant odiaves (odies) i els leds verds. Avui no has dit res, ni t'has immutat. Et mirava i no m'ho creia un altre cop, un altre cop... Les teves mans, els teus braços tan abraçables i el teu somriure mirant al terra encara ressonen dins meu. No he pogut fer res perquè te n'anassis, i encara ets aquí. Aprofitant que et quedaras tota la nit rere la persiana, observant-me mentre dorm, vull dir-te que estem sols. Tu i jo, estem sols. Tots ho estem. Al capdevall som nosaltres els qui hem de prendre les decisions, els qui hem de viure això som nosaltres. No val dir allò de "jo no volia...". Un cop has dit no, has negat alguna cosa, confia amb aquest no, dóna-li suport amb el pas del temps. Un no significa pèrdua, però alhora guanys. Jo intento acceptar i interioritzar el teu no, i confiar en el teu jo passat que ho va decidir. Ho intento, cada dia, creu-me, però no m'ho empasso encara. Veig guanys tal volta, que algun dia apreciaré, però de moment el teu no sona dins l'habitació cada cop que vens i t'asseus a la butaca. Res més, tan sols que, si has de quedar-te tota la nit, agafa la manta i tapa't, que l'habitació és freda.

Na Júlia no escriu perquè ho sentis, escriu perquè omplis les paraules.

Paraules Buides

Hey, Paraules Buides. Sembla que ningú t'ha de llegir ara eh? Sembla que has perdut sentit i unitat, que de tu n'han fet trossets petits. I tant que has perdut alguna cosa, algun aspecte que era important dins teu. Tots t'entenem, sabem com et sents: és una espècie de sentiment de decepció i una tallada directe del reg sanguini. Tranquil, que tan sols has perdut una part de tu. Fa mal, molesta i no és agradable, perquè llavors has de organitzar de nou la teva estructura, i és una mica desesperant, però entreten i al capdevall, és el que fem constantment: ens rompen esquemes i n'hem de fer de nous.

Peace.