Lliure com les fulles del taronger
mirava al cel i s'hi veia en ell
filtrejava entre les oronetes
cantava com les sirenes
melodies impossibles i confuses
ningú sabia què volia
Rituals de bon matí
la feien embojir i estimar
el seu món prenia nous colors
bucejava entre libèl·lules d'estiu
i els girasols ballaven al seu pas
ella era música i llibertat
Què preciosa és la existència
quan necessita d'algú
sabent que s'esvairà entre la boira
com els camps al seu pas
blancs inmaculats
siluetes perfectes, inmortals
Li deien Literatura
no la va tombar ningú mai
era ferm com les muntanyes i els mars
Peace.
No hay comentarios:
Publicar un comentario