No volia

Dutxa. No volia treure'm de sobre la seva olor particular. Mirall. No em volia veure reflexada en un tros de vidre, ho volia fer en els seus ulls. Piano. No em venia de gust tocar les tecles, volia acariciar-lo a ell, suaument. Llençols. No volia que aquests em treguéssin el fred, volia que ho fes ell amb la seva presència. Llibre. No volia llegir quatre línies plenes de mots, volia llegir-lo a ell, fins a la darrera síl·laba existent dins la seva ànima.

Peace.

Plou

Plou. M'abraçes. Tant de bo cada adversitat i problema se'n vagi rere una de les gotes de pluja que rellisquen sobre els cotxes. Així sempre seria tot tan fàcil, tan simple, que no ens n'adonariem i ja haurien plogut mars i oceans. Tot seria tan... perfecte (com ara).

Peace.

Fluorescents i estrelles

Un, dos, tres, i quatre, i cinc, i sis segons, i set... El faria durar eternament. No deixaria que la seva pell mai es separàs de la meva. Vull que es pari el món de les circumstàncies i començi un nou món, el nostre (sí, he dit nostre) món. Sembla tan llunyà que no ens n'hem adonat i ja hi som a dintre. No voldria estar a cap altre lloc, no voldria respirar cap altre aire, no voldria agafar cap altre mà, no voldria saborejar cap altres llavis, no voldria mirar cap altres ulls que els teus, que omplen els meus de fluorescents i estrelles.

Peace.

lght

Ballarem de puntetes sobre el cristall, anirem a veure com es desprenen bocins de terra mullada i jugarem a negar-ho tot. Sortirà el sol al matí i t'il·luminarà els ulls, impregnant-los d'una llum particular, teva. Llavors anirem a perdre els sentits, junts, a altres terriroris inhabitats. A la tarda plourà, i es mullarà tot, com és evident. Caminarem sota la pluja, mullant-mos nosaltres, però farem dels pulmos brànquies i de la pell escames. Relliscaré sobre les teves escames, analitzant-les una a una, saborejant-les, saborejan-te. Les secaré i axí podrem continuar nedant dins l'incertesa i el plaer. Més tard, entrada la nit, ens asseure'm al terra del jardí de casa, i contarem les estrelles del cel gran i majestuós. Ens hi quedarem eternament, sobre la pedra del terra, i em cantaràs la cançó. Tornaràs a cantar-la una i altra vegada, fins a la sacietat. Però no ens cansarem mai de les estrelles.


Peace.

msc

Musica, que recorda, que incita, que embogeix, que accelera el pols, que encèn focs, i també n'apaga. Les ones s'integren dins l'ànima i en fan d'aquesta un món apart. Acords i melodies que fan que el silenci digui més que qualsevol paraula, fan que escoltis al silenci, a la bellesa del silenci.

Peace.

Més

No és tot això, no. Sóc més que tot això, sóc molt més. Potser és que no m'explico... Vull dir que, sóc vida, sóc emoció i sóc canvi constant. Em vaig quedar pensant si era avui o demà que havia de mirar arrere, i en realitat no era mai. STOP. Para't, mira't, escolta't. Ets més que un simple "adéu", que un simple "et necessito". Els "adéus" i els "et necessito" són certs, però no són tot. Tal vegada també és cert que no sé què és tot, però sé que el res mai esdevé, mai sorgeix. Per tant a vegades m'agradaria dir-te que som més que això, més que una tarda, més que unes paraules (buides).


Peace.

Soul

L'ànima és una. Una sola la que pensa, la que sent, la que somia, la que crea música, la que no es conforma, la que t'intriga. És una.
Van voler fer-ne trossets petits i dispersos entre ells de la meva ànima.
No van aconseguir-ho, no era tan fàcil.
Caic, dins el forat negre dels sentiments.
No en surt, tant se val, ja m'agafaràs tu des d'allà baix, al fons de l'anima (que van intentar robar-me).


Peace.