Ballarem de puntetes sobre el cristall, anirem a veure com es desprenen bocins de terra mullada i jugarem a negar-ho tot. Sortirà el sol al matí i t'il·luminarà els ulls, impregnant-los d'una llum particular, teva. Llavors anirem a perdre els sentits, junts, a altres terriroris inhabitats. A la tarda plourà, i es mullarà tot, com és evident. Caminarem sota la pluja, mullant-mos nosaltres, però farem dels pulmos brànquies i de la pell escames. Relliscaré sobre les teves escames, analitzant-les una a una, saborejant-les, saborejan-te. Les secaré i axí podrem continuar nedant dins l'incertesa i el plaer. Més tard, entrada la nit, ens asseure'm al terra del jardí de casa, i contarem les estrelles del cel gran i majestuós. Ens hi quedarem eternament, sobre la pedra del terra, i em cantaràs la cançó. Tornaràs a cantar-la una i altra vegada, fins a la sacietat. Però no ens cansarem mai de les estrelles.
Peace.
No hay comentarios:
Publicar un comentario