Un, dos, tres, i quatre, i cinc, i sis segons, i set... El faria durar eternament. No deixaria que la seva pell mai es separàs de la meva. Vull que es pari el món de les circumstàncies i començi un nou món, el nostre (sí, he dit nostre) món. Sembla tan llunyà que no ens n'hem adonat i ja hi som a dintre. No voldria estar a cap altre lloc, no voldria respirar cap altre aire, no voldria agafar cap altre mà, no voldria saborejar cap altres llavis, no voldria mirar cap altres ulls que els teus, que omplen els meus de fluorescents i estrelles.
Peace.
No hay comentarios:
Publicar un comentario