No tenc un tiet que va pilotar un avió a la guerra de Corea. Tampoc cap carta de le Guerra Civil Espanyola on es narrin les desavinences d'algun familiar perdut. Mai he vist a algú i he sabut que d'ell m'enamoraria. Puc contar amb els dits de les mans els cops que escric alguna cosa que de veritat valdria la pena escoltar. Els textos deixen gran cosa que desitjar, el meu lèxic és reduït i repetitiu. No em ve al cap la darrera cosa estúpida que he dit, però sé ben cert que n'he dites moltes. Ara mateix em preguntes la capital d'Estats Units i jo et diré que és Nova York. Em fa mandra treure les mans per escriure això al teclat, avui l'amibent és gèlid. Hi ha mil aspectes més que ara no em venen al cap (m'encanta l'olor a gespa acabada de tallar) pels quals significo, i a vegades no trobo manera de veure'ls, vés per on.
Peace.
No hay comentarios:
Publicar un comentario