Dama de la nit i el vent

Deu ser que avui m'ho has demanat
o que la poesia al meu cap ha arribat
I mira, sí, t'escric unes pobres línies 
per agraïr-te que tu em dones
tot el que altres mai podrien
ni en vint mil vides


Hem rigut, plorat i caminat
juntes filam el camí que d'aquí uns anys
esper poder acabar al teu costat
Hi ha hagut entrebancs i malentesos,
moments de glòria inexplicables


Gràcies a tu he resolt enigmes mai resolts,
però sempre me'n quedarà un de pendent:
tu, dama de la nit i del vent
que un bon dia, em robares el ceny


És bastant pobre, però m'agrada, ets tu en poesia. T'estim molt