-

Petita, quasi inexistent. Envoltada d'endolls, cables i monitors, connectada a mil xarxes socials, escoltant mil cançons diferents, em sento tan i tan petita. És sensació de buit a la panxa, com si res fes falta i tot fos sobrer. És tan sols avui, potser, que els núvols m'han empaitat tota la tarda, voltant pel meu cap. Ara mateix no n'entenc de res, no sé res ni vull saber res de ningú, tot em fa mandra i sembla llunyà. Llunyà, és la paraula. La realitat està distorsionada i llunyana, molt lluny de mi. Et necessito. Necessito que estiguis aquí, fent-me tocar de peus a terra, mirant-me als ulls. Necessito sentir el teu aroma, el teu tacte suau. I no hi ets. 


Peace.