3126 (3-1+26 són 28)

Jo et seguesc escrivint, cada dia, interiorment. Jo et sento aquí, molt a prop, com si el teu aroma fos dintre la meva cambra. Potser tu no ho notes, però una part de tu resideix dins de casa. Tal volta són els teus ulls, o les teves mans, o els teus llavis... tant de bò poguessis estar-hi tu tot sencer, abraçant-me com mai ningú ha sabut, tant de bò m'il·luminàssin els dos leds verds que tens. Jo t'escric, i les meves intencions són no deixar de fer-ho.

T'estim.

-

Petita, quasi inexistent. Envoltada d'endolls, cables i monitors, connectada a mil xarxes socials, escoltant mil cançons diferents, em sento tan i tan petita. És sensació de buit a la panxa, com si res fes falta i tot fos sobrer. És tan sols avui, potser, que els núvols m'han empaitat tota la tarda, voltant pel meu cap. Ara mateix no n'entenc de res, no sé res ni vull saber res de ningú, tot em fa mandra i sembla llunyà. Llunyà, és la paraula. La realitat està distorsionada i llunyana, molt lluny de mi. Et necessito. Necessito que estiguis aquí, fent-me tocar de peus a terra, mirant-me als ulls. Necessito sentir el teu aroma, el teu tacte suau. I no hi ets. 


Peace.

Dama de la nit i el vent

Deu ser que avui m'ho has demanat
o que la poesia al meu cap ha arribat
I mira, sí, t'escric unes pobres línies 
per agraïr-te que tu em dones
tot el que altres mai podrien
ni en vint mil vides


Hem rigut, plorat i caminat
juntes filam el camí que d'aquí uns anys
esper poder acabar al teu costat
Hi ha hagut entrebancs i malentesos,
moments de glòria inexplicables


Gràcies a tu he resolt enigmes mai resolts,
però sempre me'n quedarà un de pendent:
tu, dama de la nit i del vent
que un bon dia, em robares el ceny


És bastant pobre, però m'agrada, ets tu en poesia. T'estim molt

sense títol

Rarament t'ho dic però avui és un dia d'aquests, més alegre que els demés, on vull escriure't per tot (no només dins el meu cor). Vida meva, em fas feliç, i pocs ho fan tan bé com tu. Llavors, vine amb mi al paradís que les coses aquí són molt més amenes. A vegades sorgeixen dubtes, lògic si escoltes als qui... bé, als qui no n'entenen vaja. Obviant-ho tot, no em vull oblidar de dir-te que gràcies al teu amor, a mi, em sobra la resta.


T'estim

Si tot fos tan fàcil com...

A vegades és tan fàcil com escriure't per dibuixar el teu cos entre els llençols. Només cal imaginar-te aquí de cos present, clucar els ulls i llestos, el bolígraf adquireix connexió directa al cor mecànicament. Totes les coses haurien d'esdevenir tan simples. El món seria completament lliure de prejudicis i conflictes. En moments de prendre decisions importants, l'individu clucaria els ulls i s'instal·laria la connexió dins el nostre sistema nerviós, fàcil. Seriem (som) éssers que es guiarien pel cor. Així tots entendriem les situacions dels demés i ho tendriem en compte per prendre les nostres. Tot prendria un caire més humà i col·lectiu i, és clar, també sorgirien injustícies (que serien resoltes amb el cor). Veus? Si tot fos tan fàcil com escriure't...

Peace.

Decisions

Elegim la vida, elegim l'amor. Elegim aixecar el cap i no deixar que la por entri dins nostre. Elegim estimar com mai abans ho haviem fet. I clar, entre tantes decisions, oblidam allò que mesos abans buscàvem sense parar i ara ja tenim: la felicitat. És allà, vora nostre, prenguent cafès i compartint converses reveladores, però la obviam tant que fins i tot l'oblidam. I és una pena, una pena enorme. Jo no l'oblid, jo elegesc la vida, l'amor, elegesc els "t'estim".


Peace.

La vida,

aquest camí aprentment llarg. En perdem tants pel camí... També en guanyem molts, i és clar que alguns es queden fins al final al nostre costat. No ens hem de deixar asustar per la foscor, ni ens hem de creure totes les històries de por que corren pel món. Molts de dies sentiràs una petita càrrega sobre les teves espatlles, i et semblarà que per un moment no té gaire sentit això. En aquests moments te n'adones de que mentre tu plores les teves penes, n'hi ha milers que també desesperen, i molts d'altres que troben el consol en la mort. Potser sí, molts de pics estem perduts, ens perdem. Però no, no acaba aquí, avui no. Fem el cor fort, ens eixugam les llàgrimes i seguim endevant, amb tots aquells que hem deixat arrere donant-mos suport, amb els qui ens agafen la mà per continuar el camí al nostre costat, i amb l'esperança de trobar-ne molts més que ens fagin veure la llum esperada.

Peace.