Estimat lector (o no)

Estimat lector (o no), tal volta aquesta sigui la idea més absurda que mai se'm passarà pel cap: escriure un blog. Esper que sigui del vostre agrad, i si no ho és pas, dirigiu el cursó a la part dreta de la pantalla (esquerre si utilitzau un fantàstic sistema operatiu MAC) i clicau a la creu de tancada, senzill, ràpid i eficaç.

lunes, 26 de diciembre de 2011

La vida,

aquest camí aprentment llarg. En perdem tants pel camí... També en guanyem molts, i és clar que alguns es queden fins al final al nostre costat. No ens hem de deixar asustar per la foscor, ni ens hem de creure totes les històries de por que corren pel món. Molts de dies sentiràs una petita càrrega sobre les teves espatlles, i et semblarà que per un moment no té gaire sentit això. En aquests moments te n'adones de que mentre tu plores les teves penes, n'hi ha milers que també desesperen, i molts d'altres que troben el consol en la mort. Potser sí, molts de pics estem perduts, ens perdem. Però no, no acaba aquí, avui no. Fem el cor fort, ens eixugam les llàgrimes i seguim endevant, amb tots aquells que hem deixat arrere donant-mos suport, amb els qui ens agafen la mà per continuar el camí al nostre costat, i amb l'esperança de trobar-ne molts més que ens fagin veure la llum esperada.

Peace.

No hay comentarios:

Publicar un comentario