Entre el mal de cap, el soroll de la pluja i els possibles maldecaps que pugui tenir (que són pocs), no he pogut refugiar-me enlloc més que en tu, en el teu ser. He pensat que potser tu també ho fas quan no trobes res més a fer, o quan et ve de gust. Avui tenies el verd més verd que mai. I ahir els petons semblaven durar una eternitat i eren més dolços que els altres dies. Potser demà la teva veu sembli més suau. No sóc capaç de contar el temps que fa que esperava inconscientment una cosa així, ni tampoc de preveure el temps que la tendré en les meves mans, però si sóc capaç de dir-te amb exactitud el temps que a mi m'agradaria dedicar a tu. No t'ho diré mai però, és clar.
Peace.
No hay comentarios:
Publicar un comentario