no diguis per sempre

Tenir por es considera tant i tant pervers... Jo tenc por. Tenc por de no saber com fer-ho, de no saber què dir per agraïr-te tantes coses alhora. Tenc molta por. Però tu apagues les flames de la por amb el teus ulls, i encens les de l'amor amb el teu cor, fent-lo bategar amb el meu a l'unisò. Potser és cosa de l'edat, això de tenir por, o potser és cosa de tota la vida. No en tinc ni idea, d'on surt aquesta por. Però si que se com fer-la fugir, com convertir-la. Por a perdre't, por a no trobar-te vora meu cada dia, por a no saber estimar-te tant. Moltes coses. Però ja t'ho dic, no m'asusta aquesta por, perquè jo aguantaria mil anys de por tan sols per tenir-ne tres de felicitat amb tu, vida meva.


T'estimo