Prolongació

Tot el que som ens persegueix
recorr la nostra anatomia
envelleix amb nosaltres
veu com s'apaguen els ciris
un a un, entristeix


Els àlbums s'omplen de fotos
i la vida dolçament ens torna grans
ens eixuga les llàgrimes
s'enduu aquells que ens fan falta
aprenem a caminar


Mentre les fulles resten ja caigudes
al mirall els veig a tots
elegants, ben ostentosos
homes joves i valents
sense escrúpols ni estimades


En mi comença l'univers
faig i desfaig tot el que em plau
benvinguts sieu companys
no tendré cap mirament
seré egoista i faré mal


Recordau, tingueu present
que jo no escric per ser poeta
simplement per respirar
escric per ser qui sóc
per poder significar


Peace.