Estimat lector (o no)

Estimat lector (o no), tal volta aquesta sigui la idea més absurda que mai se'm passarà pel cap: escriure un blog. Esper que sigui del vostre agrad, i si no ho és pas, dirigiu el cursó a la part dreta de la pantalla (esquerre si utilitzau un fantàstic sistema operatiu MAC) i clicau a la creu de tancada, senzill, ràpid i eficaç.

sábado, 17 de marzo de 2012

Tal dia com avui

La lletra petita m'ha romput els esquemes
i el rovell s'escampa per tots els teixits

On són totes aquelles torres?

Han caigut, una a una

El jadí s'omple de batecs esmorteïts
agredolçament el miro i ploro

Els genolls cauen al terra amb força

Feixucs com les pedres que em tiraren
descansen en la solitut més pura
dedican-te la caiguda

Peace.




No hay comentarios:

Publicar un comentario