Peace.
Estimat lector (o no)
Estimat lector (o no), tal volta aquesta sigui la idea més absurda que mai se'm passarà pel cap: escriure un blog. Esper que sigui del vostre agrad, i si no ho és pas, dirigiu el cursó a la part dreta de la pantalla (esquerre si utilitzau un fantàstic sistema operatiu MAC) i clicau a la creu de tancada, senzill, ràpid i eficaç.
miércoles, 2 de noviembre de 2011
Bojos
"Està boja." Si, i tant que ho estic. Estic boja per viure, per sentir, per veure't. Estic boja i em sento lliure, pot haver-hi millor estat? Estic boja per creuar la meva mà amb la seva, per creuar les mirades, també. Estic boja per dir-li que em perdria mil i un dies on fos tan sols amb la condició que a l'auba ell continuàs vora meu, i jo despertàs amb els seus ulls del color de l'esperança mirant-me. M'embogeix veure com riu, alçant la mirada al cel infinit que s'esten sobre nosaltres, i també m'embogeix escoltar-lo parlar, escoltar com de cada dia formam més part l'un de l'altre. I em sento lliure... doncs perquè m'hi sento, ho duc a dintre, molt endins, quasi tant com als seus ulls (ni s'hi acosta). Estic boja, sí, i és cosa meva i seva, cosa nostre.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario