Pols. Això és el que sóc just l'instant després de penjar-te el telèfon. Instant efímer que mir de prolongar el màxim de temps possible. Sóc pols, em sento com la pols que es deixa arrossegar pel vent, i tu ets el meu vent. Vull volar, enlairar-me amb tu i gràcies a tu. Els peus gairebé no noten el terra i la ment ha abandonat el món físic. Un fil telèfonic ha transpassat i trencat les barreres dels dubtes i la por, vés per on.
Peace.
No hay comentarios:
Publicar un comentario