Clock

El va mirar. Ella el va mirar a ell, i es va veure dins els seus iris. El va mirar i no va poder evitar pensar com havia pogut viure fora els seus ulls verdíssims. Va deixar caure, inconscientment, la seva mà sobre el seu pit. Un, dos, un, dos... podia sentir els seus batecs, acompassats als d'ella. Silenci. Mai havia escoltat tantes coses en silenci, mai aquest havia estat tan revelador, tan decisiu. Ho tenia clar: era ell. Era ell amb qui volia compartir els dies, les hores, els minuts, cada segon de la seva existència. El va abraçar fort i segura de sí mateixa. I aquella abraçada, aquella fusió, va traçar la línea de l'abans i el després, va fer que, inmediatament, el moment quedàs glaçat dins la memòria. Aquella abraçada va aconseguir parar les agulles del rellotge.

Peace.