r

He decidit que et miraré els vespres per la finestra, i que no deixaré que te'n vaigs. També he considerat que estaria be abraçar-te a totes hores. He optat per no reprimir als meus sentits, per deixar-los fer i desfer el que vulguin. Tot i així no permetré que em guanyis tan fàcilment, m'esforçaré a fer veure que no em llevo cada matí pensant amb tu, i que no recordo de quin color eren els teus ulls, ni tampoc la olor que feies. Encara que, pensant-ho bé, no seré capaç de reprimir l'abraçada després de tants (han semblat tants) dies fora dir-te un t'estim a cau d'orella. Perquè tu ets dia i nit, ets carrers plens de gent, ets petons interminables, ets. I jo soc, amb tu. Som nosaltres, dos cossos que es troben, que no s'amollen, que es desitgen, que s'estimen.

Peace.