Avui serà per a mi.

Tinc exactament 15 minuts per escriure això, aquí, ara. Sembla que avui no em fa ganes escriure, Paraules buides. Avui tiraré la casa per la finestra i deixaré que penji del fil de l'improvització. Avui miraré al present, mirare l'ara i l'aquí, per poder escoltar com aprèn a bategar el meu estimat cor. Avui deixaré que el cos se'm buidi de prejudicis i males connexions: l'ompliré amb aquest aire fresc que arriba per fi a la ciutat (si així podem anomenar-la). Avui no podré estar-me mil hores pensant en qui sóc jo sense la dependència perquè estaré posant en pràctica la meva capacitat de reacció. Avui és dia quatre d'Octubre, i són les 14:41 (14:43 quan faig la revisió). Avui no és dia de ser racional, és hora de començar pel principi les coses (o tal vegada era en final?). Tant se val, avui serà per a mi, tan sols per a mi.


Peace.