Gota

Valorant les idees que em pertanyen, les possibilitats no són nules. Les possibilitats de que la gota que penja de l'aixeta no caigui, vull dir. La gota no vol caure (o això creu ella). Ella vol mentenir-se allà, a l'abisme, mirant un nou món des de dalt, des del cim de la muntanya. Perquè si cau potser es farà mal, si cau potser es desfarà en dos, i no sabrà com viure separat en dues unitats. Però alhora vol viure-hi, vol viure les dues cares de la vida com a gota. Vol saborejar el gust de les canonades més negres, i veure quins misteris s'hi amaguen allà. També vol viatjar a canonades pulcres i netes, fora cap defecte (encara no en coneix cap d'aquestes). Tot i així, la gota encara no ha caigut, encara penja d'un fil. Però ella sap que algún dia haurà de fer-ho, que algun dia les seves molècules es dispersaràn, xocarà contra la pica, i llavors s'haurà d'aixecar i seguir. Algú li ha comentat que allà baix l'espera una altre gota que vol dir-li quatre coses a cau d'orella. Diuen que vol fer-li veure la brillantor de les estrelles i el fred del Desembre sota una manta al sofà. Però no es decideix, clar, no és gens fàcil. Ara te una vida còmode, penjant de l'aixeta, de cada dia més convençut de que vol precipitar-se, tirar-se i no pensar-ho dos pics. De cada dia més pensatiu, de cada dia més atret pel raig de llum de la vida.

Peace.