Joguines

Te'n canses, de tot. Excepte del que realment és important. Com amb les joguines, un dia ens agradàren però, passen els anys i ja no ens ve de gust construir blocs de lego ni fer puzzles. Però sempre en tenim una especial, una o dues, i excepcionalment tres, que no ens cansariem mai d'elles. Doncs així amb tot. L'eterna pregunta és, com saber què o qui és important i què o qui no. És curiós com elegim amb els dits de la mà aquelles persones que marcaran un abans i un després dins el nostre món. Hi hauria d'haver un tipus de mecanisme, així es farien estudis i percentatges sobre com trobar gent compatible amb nosaltres. Malgrat tot, no hi ha mecanisme, i és millor que mai se n'inventi cap. Perquè cada generació, cada nova persona que neix dia a dia, cometrà els mateixos errors i encerts que molts altres ja han viscut, i així i tot mai se'n cansarà de viure, sempre tendrà esperança dipositada en el nou demà, sempre cercarà la llum a l'horitzó.

Peace.