Estimat lector (o no)

Estimat lector (o no), tal volta aquesta sigui la idea més absurda que mai se'm passarà pel cap: escriure un blog. Esper que sigui del vostre agrad, i si no ho és pas, dirigiu el cursó a la part dreta de la pantalla (esquerre si utilitzau un fantàstic sistema operatiu MAC) i clicau a la creu de tancada, senzill, ràpid i eficaç.

jueves, 20 de octubre de 2011

Paranoid

Tinc cinc dits a cada mà. Dos ulls color marró comú. Uns llavis indefinits. Dos peus, com tothom. Dues cames no massa llargues. Dos braços no massa curts. Un cap que pensa. Un cap que pensa. Un cap que pensa. Una ànima que existeix. Existeix i per tant raona. Raona i per tant sent. Els sentiments. Interessant. Ens mostren les aparençes, allò que sembla que és la realitat però que en veritat, tan sols és pols d'estrelles, literalment. Vull pensar i existir, i també vull sentir. Ho vull tot, però no vull res. El tot i el res. No sé què punyetes són, si els vull tenir o si els he adquirit algun dia de la meva vida. Vida. Vida és existència, i pensament, i sentiment. Vida ets tu, i jo, i tot. Tot. Què cony és tot Júlia? No vull saber-ho, no vull.

 Tan sols vull saber si demà em seguiran brillant els ulls com ahir...

Peace.

No hay comentarios:

Publicar un comentario