Transparent

Volia fugir, contra tot món i univers existent. Eren les set del matí d'un divendres i volia partir lluny de casa, de la ciutat, del "país", volia fugir de tota separació patriòtica. I la llum es veia tan a prop. Podia veure com les fulles dels arbres ballaven la dansa que les caracteritza, i com els primers raigs de llum del Sol em saludaven a l'altra banda del cel. El lloc on havia estat tota ma vida em semblava tan llunyà, i era aquí al costat. Casa nostra i tot em semblava tan llunya, i em trobava dins aquesta. Tot em semblava llunyà, espès i confòs, excepte tu. Tu eres per a mi la làmina transparent, el filtre que eliminava tot mal dia, tot mal moment. No sabia d'on venies, qui eres ni què pretenies esser en ma vida. Tal volta això era el més interessant, que no en sabia res. Bé...l'únic que sabia era que en volia saber alguna cosa més, de tu, és clar, de la teva transparència incipient.

Peace.