T'agraden les seves mans, tot i que no li diràs mai. T'agrada com se'n riu mirant l'horitzó, tot i que mai ho sabrà. T'agrada com se'n riu de la vida, del dia a dia, encara que no s'ho imagina. Però els dies són curts i de cada cop més freds. Al cap i a la fi, no tot encaixa bé, hi ha certs aspectes que no entens, però tampoc li ho diràs mai, mai de la vida. Oceans d'incertesa et volten el cap, que és buit aquests dies (és més ple que mai). Hauria de ser l'única que et digués que ets tan, peculiar. Hauria de ser jo, i la resta (tu).
Peace.
No hay comentarios:
Publicar un comentario