Persones meravelloses que mai coneixeràs t'esperen allà, impacients per veure si t'hi acostes, a la finestra. Miraràs per la finestra i veuràs ocelles encadenats al cel i arbres al terra. A vegades els arbres es creuen ocells i els ocells cauen a terra. Les arrels d'aquests primers prenen el vol, s'aixequen de la ciutat i del camp i es rebel·len a estar en quietud eternament; i les ales de les aus es desintegren parcialment, creant així una pluja que renova el dia a dia. No podras creure tanta mala sort, però just en el moment d'arribar al cim del cel, o de col·lidir amb l'asfalt dur com la roca, intervendrà quelcom, algun factor il·legible per als humans, i et tancarà la finestra tal i com tu la vas obrir, amb aquell senzill moviment de canell. No deixis mai d'obrir finestres.
Peace.
No hay comentarios:
Publicar un comentario